del 3r concurs de Relats Eròtics amb DO Penedès:
El divendres dia 19 de juliol es va celebrar l’acte de lliurament de premis del 3r Concurs de Relats Eròtics amb DO Penedès, en l’esplèndid celler de Mas Rodó, envoltat de vinyes en la nova zonificació de la Do Penedès dels Alts d’Ancosa.
El Sansó es va apropar a la Malvasia per donar-li Cariyena, i entre això i el Xarel.lo que varen tenir, ell es va posar Trepat i ella es va obrir de Garnatxes. En aquell moment li presentà la Montònega.
Ell ja estava Macabeu, i amb el Pinot noir, així que li va entrar amb el Merlot i amb el Gewurztraminer que van tenir, a ella se li posaren els Ulls de llebre.
Passió de Montonega.
Aquest es el tercer any que la Fundació Futura Local organitza aquest certament literari, amb el patrocini de la DO Penedès, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, la Diputació de Barcelona, JBD Sonorització i il·luminació, i del Sr. Albert Ferret Miarons.
L’acte, al qual van assistir unes 110 persones, es va iniciar amb una visita panoràmica al celler i seguidament el Sr. Oriol Sala va donar la benvinguda als assistents. L’acte va ser conduint pel Sr. Toni Regueiro, reconegut actor penedesenc.
Els parlaments introductoris van anar a càrrec del Sr. Francesc Olivella director de la DO Penedès, i la Sra. M. Josep Tuya i Manzanera, presidenta de Futura Local.
Mentre es feien les lectures dels 15 finalistes, per part de Rosa Carbó, es va poder fer una tast del vins elaborats per Mas Rodó: Blanc Montonega, Rosat Incògnit i MAS RODÓ Merlot, on la Georgina Saumell, responsable l’enoturisme del Celler, va donar unes pinzellades molt sensuals de tast.
La lectura es va fer per ordre alfabètic del relat,
1.-
“Sense ni adonar-me’n és a la cuina preparant una cafetera. Sols porta una camisa blanca, que deixa entreveure un cos nu i de corbes perfectes. Estic una mica nerviosa, és tot tan nou per mi! Aquest desig, aquest pessigolleig, aquestes ganes boges de treure-li la camisa, de la meva pell amb la seva; la meva llengua lliscant pel seu cos; les meves mans dibuixant nous paisatges a la seva pell; el meu cos fent força contra el seu; els meus llavis jugant amb els seus pits… aquells pits rodons i drets. És divertida i xerraire. Esbojarrada però centrada. Amb experiència i camí fet. Lliure i exuberant. Juganera, molt juganera.”
Relat: ADÉU I HOLA
Autor: ANNA SALLA I SIMÓ
2.-
“Parlem d’atributs i d’aromes. L’Assun diu que no ens compliquem la vida buscant atributs recaragolats. Jo simplement dic que és fresc i l’Assun hi afegeix que és versàtil, suau, rodó i que té fruita blanca. Jo penso que les cuixes de la Clàudia són suaus, rodones i turgents i la Luule, de la manera que em mira mentre jo miro la noia, pensa que sóc un porc. Amb el tast es destapa tot: ampolles i persones. Acabem sabent que la Clàudia és hostessa de vol.”
Relat: A-VI-ONS
Autor: JORDI BONET COLL
3.-
“Quan vaig arribar a la vinya no m’ho podia creure. Contemplar aquell bé de Déu de ceps, tan ben posats, tan ufanosos, amb els pàmpols arrapats a les soques recaragolades, el contrast de la seva verdor exultant al costat de les velles soques d’un marró fosc eren d’un cromatisme perfecte i el raïm entremig de tot plegat, amb els seus grans que prometien mel sota la pell tibant, d’un daurat indescriptible traspassats pels raigs del sol acabat de sortir em van fer la impressió que era al davant d’un calidoscopi d’aquells que tant m’agradaven quan era petit.”
Relat: DE PAGÈS
Autor: MARIA TRESA PRATS MARGALEF
4.-
“Em va començar a fregar tot el cos amb aquella untuositat lilosa, ens llepàvem les pells, em mossegava els mugrons, estàvem embriagats per la flaire que emanaven aquelles pells lliscoses. Jo tenia ànsia del seu sexe, li vaig llepar degustant una intensitat ensucrada, fins que em va alçar i el vaig rodejar amb les meves cames. Tot el meu cos vibrava, i vaig notar de sobte com entrava ben endins, els nostres cossos es movien i relliscaven molls de passió i de suc, fins que vaig exhalar un gemec, l’udol del plaer.”
Relat: EL MATEIX DIA, LA MATEIXA TINA
Autor: GEMMA TOMÀS PRUNA
5.-
“Descalça m’apropo al vi empresonat en les seves parets translúcides. L’observo un instant, i recorro lleugerament amb la punta de dos dits la suau superfície de la seva presó. “Gaudeix-la aquesta mateixa nit”, em va convidar l’Elisa. El so profund de la seva veu i l’imatge de la perfecció del seu rostre, de la suau xocolata de la seva mirada, de les sinuoses corbes de la seva figura i dels seus pits, són tot el permís que necessito recordar.”
Relat: EL PLOR DEL CEP
Autor: XAVIER PONSADA NAVARRO
6.-
“Els ceps tenen una morfologia captivadora, tant si se’ls mira des de la distància com des de la proximitat. Vistos de lluny, els ufanosos rengles que s’alineen marcialment formant fileres de llargada inabastable a l’ull poruc tenen una bellesa geomètrica que dona una serenor transparent a la mirada que ens pacifica i ens reconcilia amb la serialitat de les onades del mar. Vistos de prop, els sarments sinuosos i robustos suggereixen unes corbes alades que escampen per l’espai la irregular efervescència del caos, de l’imprevisible, de les formes sensuals que es preparen per entortolligar-se, com els braços de l’enamorat que busquen el fantasmal cos estimat.”
Relat: LIBACIÓ. EL DÉU PRÍAP
Autor: JORDI CASTELLS CAMBRAY
7.-
“El pobre procura concentrar-se en la feina però li costa desviar la mirada de la regatera comprimida de la rossa des de la panoràmica privilegiada dalt de la tina de fusta. La imatge li recorda quan fa uns dies els van deixar sols desrapant amb les mans el contingut del darrer cabàs de raïm i la Karen es va descordar la camisa, va aixafar quatre grans brillants i rodons amb els pits i el va invitar a fer el primer tast de most flor de la millor garnatxa de l’any.”
Relat: GARNATXA NEGRA
Autor: XAVIER SOLER PPONT
8.-
“Allà estava ella, també amb una llum tènue, una copa a la mà dreta i el telèfon a la mà esquerra que enfocava la seva cara i l’escot; i fins allà on la meva mirada arribava no hi havia roba, tot i que no es veia cap part prohibida. Va fer el gest de beure mentre intentava que la imatge es veiés, i sense voler una gota de vi va caure escot avall entrant en la part amagada a la meva mirada. Instintivament va deixar la copa i el mòbil a alguna banda i vaig poder intuir, en el moviment, el que era la part de baix d’uns pits generosament despullats.”
Relat: KRASIFILIA
Autor: M. ISABEL GRACIA VICTORIO
9.-
“En Romeu sent com la necessitat li creix, sedegós li llepa lentament el coll fins a l’escot, li apuja les faldilles i nota com el batec de la Juliette el reclama, ara ja xop i delitós. Ella fa un esgarip i amb una rialla múrria es desfà dels braços del seu home i s’escapa divertida; corre fins a la vinya. La terra aspra treballada amb desfici sota els seus peus es queixa a cada pas. S’ajup i s’amaga rere un cep, el perfum endolcit dels gotims arrodonits i melosos fa que no es pugui resistir a arrencar sense permís uns grans de raïm, deixant la rapa mig nua, i com un lladre enxampat corre de nou fins al cotxe.”
Relat: GESSAMÍ
Autor: FINA JOSEPH CABALLÉ
10.-
“Les rimes, carregades d’ampolles verdes, estaven tènuement il·luminades des de sota per llums groguencs que feien d’aquell lloc fred, un racó amb un ambient ideal per intimar. En realitat, no els calia parlar, però la Laia va comentar-li alguna cosa sobre una tensió mai resolta i… Va cobrir els seus llavis contra els d’ell. Amb ímpetu, en Fèlix li va retornar, besant-la, tastant aquell regal inesperat. Eren suaus i carnosos, i les llengües van topar amb tendresa mentre s’abraçaven amb els ulls closos i l’únic que s’escoltava eren els gemecs i el so que emetien les boques ressonant pel gran celler.”
Relat: MARIDATGES CARREGATS DE VIRTUT
Autor: MIQUEL FLORIDO DIAZ
11.-
“Fa un bon glop del vi blanc, un glop àvid, golut, intens… I, sentint a les papil·les la frescor mineral generada per eons de metamorfosis tel·lúriques, quelcom es desferma dins seu. Ja no té por. Ara ho veu. Ho sap. Aquesta era la capsa que quedava per tancar! La Júlia respira alleujada. El passat ha canviat, ha deixat de ser real per a ella, talment un somni. Ningú li va poder fer mal llavors, perquè ara, de cop i volta, com si un vent purificador li hagués lixiviat tots els porus de la pell, se sent intacta i neta com el primer dia. Tota la seva vida, tots els records que n’havia confegit, no eren reals. Tan sols el fum d’una foguera eterna que ara sent cremar al seu interior i que s’expandeix en onades de pau per l’univers.”
Relat: QUATRE COPES AMB JAMES DEAN
Autor: ROSER SOMS TRAMUJES
12.-
“En Roc l’observa. Sent com la gola se li asseca, les mans li suen i el seu sexe comença a prendre forma. El silenci clama desig. I per sobreposar-se, creu oportú obrir una nova ampolla de vi adient per l’ocasió. Aquesta vegada és: Duc de Foix, de l’anyada 2009 del celler Covides. Un Cabernet negre amb aroma de fruits vermells de bosc que s’allarga el gust com una nota sincopada en una melodia. Ella mig ajaguda davant seu i mirant-lo fixament, li demana que sigui ell qui li impregni els llavis i la boca d’aquell gust de Passió que deixa rastre en el paladar. En Roc, delicadament, es va omplir les mans d’aquell elixir màgic, i li fa regalimar pel front, els ulls, els llavis… com les llàgrimes d’una copa.”
Relat: MAS D’EN ROC
Autor: IMMA PELFORT HOMS
13.-
“Fou per Sant Joan, amb tota l’escenografia que tan agrada a les jovenetes: coca, cava, llavors encara li deien xampany, un vestit blanc preciós, perfum robat a la mare, unes sabates de taló alt, llums de colors, coets i una música italiana que enamorava. Li van presentar unes amigues de la feina, de seguida vaig saber que amb aquell no hi hauria problemes. Ella es va deixar acompanyar en cotxe a casa, de fet ho va provocar, i a mitja revetlla es van fer fonedissos. La va portar a casa, sí, però a la seva. Vivia sol en un petit apartament i es va comportar com un cavaller medieval. Van tornar a beure, van menjar més coca i el joc dels petons, les abraçades i el ritual de les paraules suaus i amoroses van fer el seu efecte a la Mireia i a mi, naturalment.”
Relat: REFLEXIONS DES DEL FONS
Autor: REMEI ROAMNOS MADRILES
14.-
“La Victòria, que era una dona de cinquanta-vuit anys, tímida, avorrida, resignada i trista perquè el seu marit la migrava i ja no la podia satisfer al llit, es va estremir íntegrament en veure un noi jove i eixerit, fort, mig despullat i farcit de testosterona, remullant-se amb dedicació a la plaça de la font. Notà com se li revifava el seu foc interior, que en un tres i no res li fermentà el seu cos assedegat, i es tocà instintivament l’entrecuix en començar a sentir-se mullada.”
Relat: TESLA&JIMMY
Autor: FRANCESC XAVIER FERRER BUSQUETS
15.-
“La seva mà em va agafar pel clatell i quan vaig obrir el ulls m’estava oferint els seus llavis. Agraïda vaig acceptar-ho i allà, trepitjant raïm, ens vàrem besar per primera vegada. Va ser un petó tendre, des de l’ànima i alhora calent, excitant. Els grills acompanyaven els nostres gemecs entretallats mentre ens desfèiem de les nostres peces de roba, fins a quedar-me en calcetes.”
Relat: VERDS COM ELS PÀMPOLS
Autor: MONTSE DELGADO LAHOZ
L’acte més esperat de la nit, va ser el lliurament del 1, 2 i 3 premis del Concurs de Relats Eròtics amb DO Penedès. Per aquesta ocasió la persona que llegirà part dels fragments dels guanyadors es la Sra. Susagna Aluja i Font, membre dels Jurat del certament
El 1r premi de la DO Penedès, dotat en 500 euros, una dotzena de copes Riedel gentilesa Euroselecció, i un lot de 12 vins de la DO Penedès, va ser per FRANCESC XAVIER SOLER PONT, GARNATXA NEGRE.
“Veient-se incapaç de posar fre a la seva erecció magmàtica, en Kirabo ha decidit treure a la llum la imponent trompa de proboscidi i refrescar-la amb els borbolls de la mànega. La Karen ha parat immediatament la bomba i ha pujat dalt del cub per complir el seu deure d’enòloga i comprovar l’estat del líquid en procés de fermentació que regalima al llarg del membre de banús polit. Quan ja no li queda més vi per succionar, es treu el pantalons, es descorda els pocs botons que li queden per desfer de la brusa i s’aferra a la barana, de cara a l’interior del cub, amb les cames obertes formant un triangle equilàter. Sent a dins tota la força dels massissos volcànics del gran rift concentrada en l’empenta salvatge de la minga mandinga de les muntanyes Virunga. L’alè del seu déu negre al clatell la transporta als cafetars que cobreixen les faldes del pic Moebius, als camps de cacau de Kasese, a les extenses plantacions de te de Fort Portal i als platanars exuberants de la riba del llac Victòria. Encara que porta una bona estona inhalant els vapors de la fermentació, no té el cap del tot enterbolit i encerta a articular, entre gemecs de plaer còsmic, un provident don’t cum inside please! que serveix perquè en Kirabo evacuï la seva generosa colada de lava blanca del volcà Ol Doinyo Lengai sobre el contingut de la tina, estesa sobre el vi negre com la via làctia sobre la volta celeste de la nit negra.”
El 2n Premi amb un Tast a l’Espai Penedès a Barcelona de l’Acadèmia de Tastavins, més una dotzena de copes Ridel, i un lot de 6 vins de la DO, va recaure en el Sr. JORDI BONET COLL, per l’obra A-VI-ONS
Com que la cara de la Luule cada cop s’assembla més al vestit vermell de la Clàudia, li dic a l’Assun si podem continuar la visita. Després de veure els dipòsits on el vi fermenta durant mig any –no necessita tant de temps com el vi tranquil–, anem cap al celler. Està sota la vinya i sempre té una temperatura d’entre 16 i 19 ºC: fantàstic! Els mugrons de la Clàudia ho han notat de seguida: sense sostenidors que els molestin, són dues punxes sota el vestit vermell. Amb la Clàudia no parem de xerrar. Si ara arribés algú de fora, pensaria que la meva parella és ella i no la Luule, que quasi no obre la boca i es manté allunyada de mi. Quanta bellesa hi ha al celler, tantes ampolles dormint en silenci, enmig de fredor i foscor, com una catedral pagana. El final d’un procés laboriós que ha començat justament amb el que hi ha a sobre el teulat: terra i cep. Però no ho dic bé: el procés s’acaba amb el desgorjat, perdó, el degollament. I després d’escoltar com a Colet degollen en calent i de fer tots cara d’horror, pugem altre cop a l’oficina, on també hi tenen la zona de tast.
L’Assun es col·loca rere una barra i nosaltres seiem al davant, en tamborets. Quedo enmig de la Luule i la Clàudia, enmig de la cara de pomes agres i del vestit que encara s’escurça més per culpa del tamboret. Comencem amb el vi més ortodox de Colet, el Tradicional, fet amb xarel·lo, macabeu i parellada. Parlem d’atributs i d’aromes. L’Assun diu que no ens compliquem la vida buscant atributs recaragolats. Jo simplement dic que és fresc i l’Assun hi afegeix que és versàtil, suau, rodó i que té fruita blanca. Jo penso que les cuixes de la Clàudia són suaus, rodones i turgents i la Luule, de la manera que em mira mentre jo miro la noia, pensa que sóc un porc. Amb el tast es destapa tot: ampolles i persones. Acabem sabent que la Clàudia és hostessa de vol. Oooh, per això li he vist cara d’àngel! Li dic que l’admiro, perquè a quasi ningú li agrada volar i ella ho fa volent cada dia.
I el 3er Premi, consistent en un sopar per a dues persones a Cigró d’Or, a Vilafranca del Penedès, 12 copes Ridel, atorgat per Euroselecció i un lot de 3 vins DO, per la Sra. ANNA SALLA I SIMÓ, amb ADÈU I HOLA.
Em desperten unes carícies a l’espatlla dreta, suaus i circulars creades per uns dits sedosos. Obro els ulls i per la finestra entra una llum mandrosa. L’aire té olor de dolç, com de dàtil, floral; el qual crea calidesa i m’embriaga. Els dits no deixen d’acariciar-me, van descobrint noves parts del meu cos. Primer pugen a les cervicals i juguen amb els cabells. Després, lentament, baixen per la columna vertebral, creant una esgarrifança i unes pessigolles desitjoses. Fins que als dits els acompanyen uns llavis frescos i picants, que van humitejant l’esquena i encenen el desig. La respiració s’accelera. Les carícies paren i una veu, que m’accelera el batec del cor, em xiuxiueja a l’orella:
-Bon dia, Eva.
Si fos un vi seria: elegant, alegre, brillant, rodó i obert. Obert perquè en vull gaudir.
Sense ni adonar-me’n és a la cuina preparant una cafetera. Sols porta una camisa blanca, que deixa entreveure un cos nu i de corbes perfectes. Estic una mica nerviosa, és tot tan nou per mi! Aquest desig, aquest pessigolleig, aquestes ganes boges de treure-li la camisa, de la meva pell amb la seva; la meva llengua lliscant pel seu cos; les meves mans dibuixant nous paisatges a la seva pell; el meu cos fent força contra el seu; els meus llavis jugant amb els seus pits… aquells pits rodons i drets. És divertida i xerraire. Esbojarrada però centrada. Amb experiència i camí fet. Lliure i exuberant. Juganera, molt juganera.
La vetllada va ser amenitzada amb el concert d’òpera a mans dels cantants Jorge Gasso i Plamen Papazikov, tenors del cor del Liceu i la pianista Elisabeth Mironova, amb el següent repertori:
Kyrie Ortodoxo – Búlgaro
Ave Maria – B. Gounod
Tu Ca Nun Chiagne – E. Curtis
México México – V. López
My Way – P. Anka
Em dones força – Lovland
Funiculli Funiculla – L. Denza
Hasta mi final – Il Divo
O sole mio – Bixio
Granada – Lara
Nessun Dorma – G. Puccini
Brindis – Verdi
La degustació gastronòmica de la vetllada anava a càrrec de Masia Torre del Gall, que un cop més ens va delectar amb les seves inspiracions, regades pels vins del celler.
- · Elixir d’Egipte: Figues amb foie sobre coca
- · Petó apassionat: Salmó amb alvocat, formatge fresc i salsa de soja
- · Broqueta nèctar d’Afrodita: Raïm-formatge-mel
- · El desig d’Eros: Mini gotet de rocola amb alvocat, mel i ametlla
- · Triangle eròtic: Triangle de biquini sobrassada amb mel, nous i formatge
- · Biquini seductor: Biquini de pernil amb brie
- · Atracció francesa: Una d’ous amb truita de patata
- · La màgia de l’amor: Panet amb vegetals de gambes
- · Xarrup afrodisíac: Xopet de gaspatxo amb maduixes
- · Xopet de la passió: Maracuià-pinya-taronja
- · Petons de la fertilitat: Mini hamburgueses de vedella, tomàquet, cogombre i enciam
- · El petó de cupido: Mini broquetes de maduixes amb xocolata
En aquesta edició s’han presentat un total de 43 relats, 25 dones i 18 homes. De tot arreu del territori de parla catalana